MATRIMONI

Tanca el ponent a fora,
tot l'estiu, la parada
fatiga de suburbi,
geranis i falcies.

Tens ordenada i neta
i a punt la nostra casa,
oi que sí? De seguida
començarem a dir-nos,
potser, velles paraules.

T'en riuràs, però sento
dintre, de sobte, rares
veus de Déu i manubris,
set de gos i missatge
de lents records que es perden
part enllà d'un pont fràgil.

I tu portes la tassa
de malalt i en silenci
t'asseus, mentres ens condemnen
els anys, els morts, l'enorme
balcó roent del vespre.

Salvador Espriu, Mrs. Death